DECÀLEG PER A LA COL·LABORACIÓ PÚBLIC-PRIVADA EN MATÈRIA D’OCUPACIÓ
DECÀLEG PER A LA COL·LABORACIÓ PÚBLIC-PRIVADA EN MATÈRIA D’OCUPACIÓ
Des de l’experiència d’Ingeus de gairebé 30 anys de treball en més de 150 llocs a tot el món, recolzant als governs a augmentar les taxes d’ocupació i combatre l’exclusió social, apuntem a continuació algunes reflexions i idees que poden ser tingudes en compte a Espanya, a l’hora d’impulsar la col·laboració públic-privada en la inserció laboral.
CONSIDERACIONS PRÈVIES
1º El marc de referència:
Els informes i recomanacions derivats de l’avaluació de l’acompliment dels Serveis Públics d’Ocupació Espanyols (SPEs) en el marc del programa EVADEIXES i de la Xarxa Europea PES-Network, segueixen insistint en la necessitat de la cooperació públic-privada en matèria d’ocupació a Espanya.
Cooperació pública i privada. Dan Finn, Professor Emèrit d’Inclusió Social de la Universitat de Portsmouth i un dels majors experts a nivell internacional en l’àmbit de la Col·laboració Públic-Privada en l’àmbit de l’Ocupació, ens comenta que és quan l’ocupació comença a recuperar-se, el moment en el qual els Serveis Públics d’Ocupació deuen iniciar la col·laboració amb entitats privades, perquè els aturats més allunyats del mercat de treball es beneficiïn de la recuperació d’ocupació.
L’Estratègia Espanyola d’Activació per a l’Ocupació 2017-2020 (EEA) representa una nova oportunitat per impulsar la cooperació entre els Serveis Públics d’Ocupació (SPE) i els proveïdors privats de serveis per a l’ocupació, en establir la col·laboració amb altres agents, tant públics com a privats entre uns altres, com un dels seus principis d’actuació.
L’experiència de l’Acord marc per a la contractació dels Serveis Públics d’Ocupació de l’Estat i de les CCAA (d’ara endavant, SPE) amb les agències de col·locació, de recent expiració, permet extreure un conjunt de conclusions a tenir en compte per al futur marc de Col·laboració Públic-Privada (CPP) en l’àmbit de la inserció laboral: terminis, col·lectius destinataris, tarifes i la seva estructura, entitats col·laboradores…
2º L’experiència internacional ens demostra que cada vegada més, els serveis d’ocupació necessiten personalitzar els seus models de serveis per afrontar el doble repte que suposa reduir la desocupació i oferir suport als aturats més allunyats del mercat de treball: aturats de llarga durada, Joves sense qualificació, treballadors d’edat avançada i persones amb problemes de salut i discapacitats.
Aprendre de l’experiència internacional. Dan Finn ens explica que ara que l’ocupació comença a recuperar-se, és moment de parar-se a reflexionar què podem aprendre d’experiències passades, que no van funcionar i d’altres països del nostre entorn. L’exemple d’Irlanda és extrapolable al nostre país, la qual cosa va fer el govern irlandès per abordar el repte de reduir la desocupació dels aturats de llarga durada, va ser aprendre de l’experiència internacional i tenir un diàleg amb operadors amb experiència internacional, per engegar un model de col·laboració Públic-Privada al mercat d’ocupació.
3º La desigualtat en la recuperació de l’ocupació
La recuperació econòmica està suposant una clara recuperació de l’ocupació i unes millors expectatives sobre el mercat de treball. És indubtable que la taxa de desocupació a Espanya s’ha reduït notablement (el 30%) des del segon trimestre de 2015 al segon trimestre de 2018 (segons dades EPA), passant dels gairebé 5,5 milions d’aturats a 3,8 milions, però la millora de l’ocupació no ha arribat de forma homogènia a tots els col·lectius, especialment als majors de 45 anys; col·lectiu que representa el 38% dels aturats a Espanya i en el qual la taxa de desocupació únicament s’ha reduït el 21%.
Els aturats de menys qualificació són més de dos milions de persones i representen el major percentatge dels aturats, el 54%.
Quan l’ocupació comença a millorar. Dan Finn destaca que ara, quan la recuperació econòmica està afavorint la creació d’ocupació, és el moment de llançar iniciatives de Col·laboració Públic-Privades dirigides als col·lectius més allunyats del mercat de treball; col·lectius que sense actuacions específiques dissenyades ad hoc, quedaran al marge d’aquesta recuperació.
4º El perfilat dels demandants d’ocupació.
L’inici per part del Servei Públic d’Ocupació Estatal (Sepe) dels treballs necessaris per adoptar un model de “perfilat” dels usuaris que permetrà l’adopció de mesures d’activació en funció de la menor o major distància a l’ocupació per part dels aturats.
5º El promoure la innovació de les entitats col·laboradores.
L’experiència internacional de més de tres dècades de Col·laboració Públic-Privada a reduir les taxes de desocupació i combatre l’exclusió social en diferents països del món, demostra que la Col·laboració Públic-Privada no és una simple externalización de serveis condicionada a l’aplicació de les mateixes metodologies existents. Si el que es pretén és una mera cessió de mitjans privats a menor cost per pal·liar les manques de mitjans públics, el model estaria condemnat al fracàs.
És imprescindible que els SPE promoguin la capacitat dels proveïdors privats per a la innovació, la millora i integració dels processos d’activació i la proximitat als propis usuaris i als ocupadors; de la mateixa manera que el sector privat ha de respectar les prioritats estratègiques públiques i els seus requeriments operatius, especialment la trazabilidad i l’acreditació de les accions i dels seus resultats.
Centrats en el propòsit del servei. Dan Finn destaca que el millor enfocament és compaginar els estàndards mínims del servei, amb la flexibilitat i llibertat de les entitats col·laboradores per adaptar les seves metodologies a les necessitats de cada persona.
6º L’enfortir els Serveis d’Ocupació.
Els processos de Cooperació Públic-Privada en matèria d’Ocupació no han de suposar en cap cas, un debilitament dels Serveis Públics d’Ocupació, al contrari; només amb uns Serveis d’Ocupació ben dimensionaments, amb els recursos tant humans com a materials suficients, aquesta cooperació serà eficient.
Què passa amb els nostres Serveis Públics d’Ocupació?. Antón Costas i Valeriano Gómez comenten que a l’actual moment de recuperació de l’ocupació a Espanya, és quan més s’ha d’invertir a potenciar i modernitzar els Serveis Públics d’Ocupació, serveis dotats econòmicament molt per sota de la mitjana dels països del nostre entorn.
CRITERIS A TENIR EN COMPTE
En aquest context, i amb idea d’iniciar a Espanya el desenvolupament d’iniciatives i projectes de col·laboració entre els SPEs i els proveïdors privats de Serveis d’Ocupació, apuntem una sèrie de criteris a tenir en compte per a l’èxit d’aquesta col·laboració.
Un dels aspectes fonamentals per aconseguir un alt nivell de resultats en l’àmbit de la Cooperació Públic-Privada en matèria d’Ocupació, resideix a encertar amb els mecanismes legals i en la correcta elecció dels sistemes de selecció de les entitats amb les quals col·laborar.
El fonamental de les licitacions. Dan Finn comenta que és clau tenir una fase prèvia a les licitacions en la qual dialogar amb els proveïdors, conèixer la seva experiència i opinió; per posteriorment en la licitació, establir un sistema de valoració de les ofertes dels diferents proveïdors, que prevalgui la seva qualitat i no el preu més baix.
Analitzem a continuació, alguns dels aspectes a tenir en compte en les licitacions d’ocupació:
1º Marco jurídic de referència.
L’experiència internacional ens demostra que les licitacions en règim de concurrència competitiva, acostumen a presentar en general, millors resultats que els sistemes basats en subvencions.
2º Perfil dels usuaris-demandants d’ocupació.
Des del nostre punt de vista, la Cooperació Públic-Privada en matèria d’Ocupació hauria de centrar-se en els col·lectius més allunyats del mercat de treball, aquells que necessiten d’un suport professional, intensiu i flexible, sense el qual no seran capaços per si mateixos de poder accedir a una ocupació digna; més que en aquells col·lectius capaços per si mateixos d’accedir al mercat de treball.
3º Criteris d’adjudicació.
Ja que els serveis de cerca d’ocupació es classifiquen com a serveis socials i promouen l’ocupació de persones amb dificultats d’inserció al mercat laboral, la llei estableix que el preu no pot ser l’únic factor determinant per procedir a l’adjudicació.
En aquest sentit, la nova Llei de Contractes del Sector Públic imposa la utilització d’una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu, que s’avaluaran conforme a criteris econòmics i qualitatius. Entre els criteris qualitatius, caldria incloure les característiques del servei tals com a metodologies, processos, eines, materials i ràtios d’inserció en el col·lectiu destinatari, i les millores. La implantació al territori o el nombre d’oficines no poden ser tinguts en compte excepte justificació en l’expedient.
L’objectiu d’inserció laboral hauria de ser un element rellevant, encara que adaptat a les característiques de cada col·lectiu.
Adjudicació de contractes. Dan Finn comenta que un dels majors riscos en l’adjudicació de contractes de serveis d’ocupació, i on molts fallen, és posar l’èmfasi en el preu, la qual cosa es tradueix en baixa qualitat, queixes i abandó per part dels usuaris. La combinació entre qualitat i oferta econòmica ha de ser la clau en els criteris d’adjudicació.
4º Tipologia d’entitats col·laboradores.
Amb l’objectiu d’aconseguir resultats reeixits amb els projectes dirigits als col·lectius més allunyats del mercat de treball, en requerir aquests de processos d’acompanyament llargs i un enfocament multidisciplinari integral que abordi també problemes pre-laborals dels destinataris, fins i tot en l’entorn familiar, és aconsellable iniciar la col·laboració públic-privada amb entitats col·laboradores solvents, que:
- estiguin especialitzades en el desenvolupament de projectes d’ocupació a gran escala amb aquests col·lectius;
- puguin acreditar experiència suficient;
- tinguin resultats contrastables en aquest camp;
- disposin de solvència suficient;
- comptin amb metodologies pròpies innovadores contrastades;
- tinguin capacitat logística i de gestió;
- disposin de processos i sistemes d’informació robusts.
A aquests efectes, en els plecs haurien de preveure’s criteris de selecció i adjudicació que responguin als anteriors paràmetres.
Avantatges que aporta el sector privat. Dan Finn destaca que el potencial dels seus equips i la seva experiència nacional i internacional en col·lectius concrets són algunes dels avantatges que ofereixen els operadors privats de serveis d’ocupació.
5º Àmbit d’actuació.
Considerem que en les primeres fases de la Cooperació Públic-Privada en matèria d’ocupació, amb idea de poder obtenir resultats reeixits, avaluables i extrapolables a altres àmbits, els primers projectes haurien de desenvolupar-se en àrees urbanes, especialment en ciutats o àrees urbanes de més de 50.000 habitants.
6º Dimensió dels projectes.
A fi de poder engegar els equips multidisciplinaris necessaris, i comptar amb els sistemes d’informació i gestió robusts i solvents que garanteixin l’èxit dels projectes, aquests haurien de conformar-se en lots d’una dimensió mínima per lot entorn de les 300 persones.
7.- Termini d’execució.
En tractar-se de projectes dirigits a col·lectius allunyats del mercat de treball, en els quals els primers resultats es produiran transcorreguts uns 18 mesos des del seu inici, l’ideal és que el termini d’execució dels projectes sigui de dos anys.
Quant temps hauria de durar un contracte?. Dan Finn comenta que els contractes deurien durar com a mínim dos o tres anys per començar a tenir l’eficiència en la corba d’implementació. Està demostrat que com més gran és la durada dels contractes, major és un eficàcia i eficiència.
8º Nivell de servei.
Els projectes haurien d’establir uns estàndards de qualitat homogenis per a totes les entitats col·laboradores, així com uns serveis mínims a prestar a tots els usuaris. No obstant això, l’experiència demostra que és imprescindible permetre en la fase d’execució del contracte un alt nivell de flexibilitat, sempre que es respecti el principi d’acompanyament individualitzat, personalitzat i holístic que estableix la EEA.
Estàndards homogenis i flexibilitat que serviran per poder mesurar la qualitat i eficàcia de les diferents entitats i poder extreure conclusions de cara a futures licitacions.
Qualitat del servei. Dan Finn destaca que la clau és com mesurar la qualitat del servei i la seva efectivitat: el disseny i engegada del pla d’acció, la freqüència dels contactes amb els usuaris i les incorporacions al mercat de treball, són les principals fites a valorar.
9º Objectius d’inserció.
En funció de les característiques del col·lectiu d’usuaris de cada projecte, es deurien establir objectius d’inserció tant en relació a primeres insercions, com a altres períodes de contractació.
10º Honoraris.
L’experiència internacional demostra que un bon model d’honoraris, deu distribuir aquests en un percentatge de remuneració fixa per atenció als usuaris i un percentatge variable en funció de resultats per inserció laboral.
Inserció laboral que en el cas de col·lectius molt allunyats del mercat de treball hauria de ser remunerada en les primeres contractacions (tant a jornada contínua, com a temps parcial), amb l’objectiu de prevaler la incorporació o reincorporacions laborals, i incentivada en funció de les durades dels contractes.
És desitjable que en les fases inicials de la Cooperació Púbic-Privada en matèria d’Ocupació, el percentatge de pagaments inicials per atenció sigui major, i que disminueixin a mesura que el mercat maduri i s’aprofundeixi en el coneixement del mateix. Amb això es tractaria d’evitar riscos com el de l’anomenat “descremi” o no atenció als usuaris menys empleables, de manera que les entitats col·laboradores se centrin únicament en els usuaris més “fàcils”.